AB Risc Cardiovascular

El Risc Cardiovascular és la probabilitat que una persona pateixi un Esdeveniment Cardiovascular Arterioescleròtic mortal o no mortal en un període de temps definit. Això és el resultat de l’efecte combinat de diversos Factors de Risc Cardiovascular que poden ser modificables o no modificables.

Los factores de riesgo cardiovascular

Modificables

Hipertensió arterial
Hipercolesterolèmia
Síndrome Metabòlic i Diabetis
Sobrepès i Obesitat
Tabaquisme
Sedentarisme

No modificables

Edat
Sexe
Raça
Antecedents familiars.

Els darrers anys s’ha vist un augment d’algun dels Factors de Risc Cardiovasculars (FRCV) com són l’obesitat i la diabetis.

¿Cómo se produce un evento cardiovascular?

L’esdeveniment es produeix per l’acumulació de dipòsits de greix a les artèries, conegut com a arterioesclerosi, que juntament amb els altres factors de risc cardiovascular anomenats anteriorment augmenten el risc de patir malaltia cardíaca i vascular, ja sigui en vasos cerebrals o en altres zones perifèriques.

Hi ha evidència que confirma que l’esdeveniment clau que desencadena l’aterogènesi és l’augment del colesterol LDL (Low Density Lipoprotein) i altres apolipoproteïnes.

Estudi de los factores de riesgo cardiovascular

L’estudi dels factors de risc cardiovascular consta d’una bona anamnesi, una exploració física i un estudi amb determinades proves diagnòstiques complementàries. D’aquesta manera podrem fer un diagnòstic acurat i establir un pla terapèutic per tal de prevenir un esdeveniment cardiovascular.

Les proves diagnòstiques més freqüentment utilitzades en l’estudi dels factors de risc cardiovascular són:

Anàlisi de sang complert.
Electrocardiograma.
Ecografia Doppler de l’Artèria Caròtida Cervical.
Holter de Pressió Arterial (MAPA) 24h.

La disfunció erèctil està relacionada amb els factors de risc cardiovascular?

Una funció erèctil normal necessita la coordinació de factors vasculars, neurològics, cavernosos, hormonals i psicològics. L’afectació d’algun d’aquests factors podria causar disfunció erèctil. Tradicionalment s’ha classificat l’origen de la disfunció erèctil en orgànica, psicògena o mixta. Avui en dia sabem que podem trobar una causa orgànica en un 80% dels casos.

Els factors de risc cardiovascular (tabac, hiperlipèmia, hipertensió arterial, diabetis, etc.) són la causa de disfunció erèctil d’origen vascular més freqüent. La bona notícia és que els podem tractar.

La diabetes mellitus produeix una arteriopatia i neuropatia autonòmica que pot causar disfunció erèctil en edats joves (el 35-50% dels homes amb diabetis pateixen de disfunció erèctil).

La hipertensió arterial pot causar disfunció erèctil també arrel de l’arteriopatia que causa.

La hiperlipèmia produeix un acúmul de colesterol a les artèries que deriva en una arteriopatia perifèrica, afavorint l’aparició de disfunció erèctil.

Els hàbits nocius per a la salut com fumar, l’obesitat i la manca d’exercici poden contribuir a la disfunció erèctil afectant el flux sanguini.

La disfunció erèctil pot ser per tant, un marcador de Risc Cardiovascular i podria indicar malaltia arterial també a altres localitzacions. Per aquest motiu és important fer un estudi per tal de tractar de forma específica tots els factors de risc cardiovascular afegits.

¿Com puc disminuir el meu Risc Cardiovascular?

Com hem explicat abans, el risc cardiovascular és l’efecte combinat dels diversos factors de risc cardiovascular anomenats, pel que serà necessari un abordatge integral. En funció del resultat de l’estudi del risc cardiovascular, s’establirà un pla terapèutic individualitzat per a cada pacient. Aquest consistirà generalment en:

Mesures no farmacològiques

En les mesures no farmacològiques, inclouríem la pèrdua pes, mesures dietètiques, activitat física i disminució del consum del tabac i l’alcohol. Cal remarcar que la pèrdua de pes i les modificacions dietètiques poden disminuir fins a un 70% els nivells de triglicèrids en sang. L’activitat física també juga un paper important donat que pot disminuir fins a un 30% més aquests nivells.

Mesures farmacològiques

Si amb les mesures no farmacològiques no s’assoleix un control adequat dels factors de risc, pot ser necessari complementar el tractament amb fàrmacs específics segons les necessitats de cada pacient i del factor de risc a tractar (antihipertensius, antidiabètics, hipolipemiants, etc.).